1 f. [LC] Manera més o menys tranquil·la d'estar al jaç quan hom dorm. Tenir bona jeia. Tenir mala jeia. 2 f. [LC] Manera com hom suporta els capteniments d'altri. Els ciutadans estaven temorosos perquè sabien quina jeia tenia el baró. Ésser de bona jeia, de mala jeia.
